Paleolític i Neolític

El Paleolític

El paleolític es caracteritza per una economia depredadora que es fonamentava en la caça i en la recol·lecció d'un nombre limitat de plantes i fruits.
 La vida de l'home era nòmada i el seu hàbitat depenia tant de les condicions climàtiques estacionals com de l'abundància o escassetat de la caça de la zona habitada. La seva evolució, al llarg d'un milió d'anys, es coneix a través del gradual perfeccionament de les seves eines. 

Els estris de l'home paleolític, fets amb pedra, os o banya, eren per poder caçar (còdols, punta de fletxa), per tallar la carn (ganivets denticulats) o per treballar les pells (raspadors, burins, agulles).

El Neolític

Les formes de vida nòmada del paleolític s'anaren abandonant entre el setè i el cinquè mil•leni, per donar pas a un sistema de vida més sedentari, basat en l'agricultura i la ramaderia. Es va passar d'una economia de subsistència a una de producció, vinculada  a la qual va aparèixer la ceràmica i s'iniciaren els ritus funeraris.

A la zona del Burgar s'han trobat sepulcres de fossa del neolític final. 

L'època dels megàlits

Entre el quart i el segon mil•leni aC diferents grups culturals bastiren megàlits o monuments sepulcrals fets amb grans lloses.

Una sentència arbitral de 1442 sobre la partió de terme de la Selva amb l'Aleixar i l'Albiol cita la creu ó molló en la summitat de la Roca Calvona (…) en aprés síen posats tres mollons que guarden per linia dreta de la Roca Calvona á unes Roques ó pedres estans alt en la Serra appel-lades los altars . Joan Piè, en els Annals, suposa que poden ser restes de megàlits.