Els ordes religiosos

El convent de Sant Agustí fou aixecat el 1598 pel Comú de la vila sota el mecenatge de Rafael Ripollès. Des de la seva fundació, hi han passat diverses comunitats: agustins, jesuïtes, claretians i missioneres evangèliques. Avui és Casa Diocesana.

Rafael Ripollès (+1635) ajudà econòmicament la fundació del convent dels Carmelites Descalços dedicat a Sant Rafael i del qual posteriorment se’n feren càrrec les Germanes de la Caritat de Sant Vicenç de Paül. L'obra arquitectònica és de fra Josep de la Concepció.

Les congregacions de Sant Agustí sorgiren per acatar la regla monàstica dita ad servos Dei , a imitació de la comunitat de clergues creada per l’anomenat pare de l’església llatina, mort el 430, i dedicada a la caritat. L’orde agustí establert a la Selva el 1598 durà fins al 1835, any en què lleis anticlericals suspendrien un gran nombre de convents.

Els jesuïtes o de la Companyia de Jesús, fundada per Ignasi de Loiola a mitjan s. XVI, és un orde de clergues regulars amb el vot incorporat d’obediència al papa. S’ocupen de missions, teologia, obres de caritat, predicació i ensenyament. Els jesuïtes s’establiren al convent de Sant Agustí del 1852 al 1868, amb el parèntesi de 1854 al 1859 en què foren foragitats.

La Congregació de Missioners de l’Immaculat Cor de Maria fou fundada per Antoni M. Claret el 1849, i per això els seus membres són coneguts com a missioners claretians. Es dediquen a l’ensenyament, missions entre infidels, parròquies, premsa, hospitals, seminaris. La seva fundació, a la Selva, data de 1868 i la seva permanència arribà fins a la destrucció del convent el 1936.

L’Institut de Missioneres Seculars, fundat el 1940 pel sacerdot basc Rufino Aldabalde, no és una congregació pròpiament i està constituït per dones al servei de l’església secular que exerceixen l’apostolat sense deixar la seva professió. La primera comunitat de Missioneres Evangèliques Diocesanes s’instal•là a la Selva l’any 1950 quan s’havia restaurat el convent per a destinar-lo a Casa Diocesana d’Exercicis.

Els carmelitans són religiosos pertanyents a l’orde mendicant que professa la regla establerta per Albert de Vercelli (1206), que propugnava un estil de vida auster d’acord amb l’esperit d’un grup d’ermitans que al s. XII visqueren al mont Carmel. Santa Teresa d’Àvila promogué una reforma al s. XVI de la qual en sorgiren els carmelites descalços.

La comunitat de Filles de la Caritat fou fundada a França el 1633 per Vicenç de Paül i dirigida per Lluïsa de Marillac, i es dedicà a les obres de caritat als pobres. Les monges paüles vingueren a la Selva el 1820 a servir a l’hospital i a partir de 1850 s’establiren al convent de Sant Rafael on es dedicaren a la docència i a l’hospital instal·lat allí mateix.