Camí del Rec

Distància
8,5km anada i tornada
Durada
Fins el Pont Alt: 1h (anada i tornada); tot el Camí: 2h (anada i tornada)
Llocs d'interès

Els Ponts, Els Molins, la Resclosa, la Peixera, el Pantanet i les Tres Aigües. 

Aquest senderó comprèn la canalització que portava aigua al poble, des de la Font Major fins els dipòsits. És un itinerari que segueix l’antic recorregut de l’aigua que abastia el poble de la Selva del Camp i els molins fariners que es trobaven en el seu recorregut.

Recorregut del Camí del Rec

La Selva del Camp, situada a la vora d’una riera, ha sabut aprofitar els seus recursos hídrics des de molt antic. L’aigua va tenir un paper fonamental en la formació de la Selva medieval. L’intel·ligent aprofitament d’aquest recurs, va permetre el desenvolupament d’una economia rica i pròspera, fins a convertir-se en el poble que coneixem avui dia. El 1165 Hug de Cervelló, Bisbe de Tarragona, en va atorgar la seva carta de població, i ben aviat es troben les primeres notícies sobre el subministrament d’aigua. Ens parlen del moment que els seus habitants compren el dret d’ús de tots els recursos naturals del terme de l’Albiol, i entre aquests recursos el més valuós n’era l’aigua que naixia a les seves fonts, és a dir, tots els pobladors de la Selva tenen el dret d’ús de l’aigua des d’aquell moment.

La construcció del Rec de la Vila, que porta l’aigua des del naixement de la riera fins al poble, fou una obra civil de gran transcendència. Amb el creixement de la vila, es van construir costoses infraestructures per facilitar l’accés a l’aigua, ja fos per ús de boca o com a força motriu. Un cop l’aigua entrava a la vila, baixava per un rec descobert al llarg del Carrer Major, on de tant en tant, hi havia unes piques o ullals que servien per omplir els càntirs o altres recipients d’aigua.

El 1606 es dóna permís per canalitzar l’aigua a les cases que disposaven de cisterna; també s’hi van construir fonts, la primera fou la del Castell, el 1448, mentre que el 1519 es va arranjar la Font de Mitja Vila. Lògicament, els animals també havien de tenir accés a l’aigua, és per això que hi havia abeuradors situats estratègicament als portals de la muralla. Un cop satisfetes les necessitats de la població i animals, l’aigua sobrant servia per regar els horts que vorejaven la vila, que es dividien en quadres, una per a cada dia de la setmana i que indicaven el torn de rec que li corresponia a cadascú.

L’aigua del Rec també fou de vital importància per al desenvolupament de les activitats industrials de la vila, com és el cas dels terrissaires, la indústria de l’aiguardent o dels conreus d’avellaners, que han estat els principals ingressos del poble al llarg dels anys.

ELS PONTS

Aquest monument emblemàtic conegut popularment com els Ponts, nom que li ve dels seus dos arcs, és un aqüeducte originari del s. XIII que es va construir per elevar l’aigua del Rec a la muralla de la vila per tal d’abastir el Molí de la Canal del pati de la Carnisseria, a la paret del Castell. Abans de ser aixecat, l’aigua passava arran de terra i en construir-se el molí va ser necessari elevar el nivell del rec per tal de cobrir-ne el cup.

En una de les parets hi figura una làpida commemorativa amb un text escrit en llatí que fa referència a les obres de revestiment de pedra del Rec que, començades el 1539, es donen per acabades l’any 1557, època en la qual el propi aqüeducte degué ser restaurat.

 

ELS MOLINS

L’existència dels molins fariners al terme de la Selva ja és documentada el 1209, cosa que fa suposar que la seva construcció pot ser fins i tot anterior a la carta de repoblació de la vila (1165).

Hi ha constància de deu molins hidràulics, de la majoria dels quals encara se’n conserven les restes, especialment els cups o cacaus. A la Riera hi havia el del mas de Moixó (dit, també, d’Huguet o d’Arnau Carbó), el de Ramon i Bernat Aluder, el de Joan Barcelona, el d’en Muntanya i el Molí del Pont o de la Porta. Més pròxims al nucli urbà, a l’anomenat, precisament, camí dels Molins, el de Més Amunt o de Baiget, el del Mig o de Saforcada i el de Més Avall o del Rovellat. Al nucli urbà, dins muralles, hi havia el de la Canal i el del Soterrani o de la Volta, conegut al s. XIX com Molí de Caselles.

Els molins de la Riera van deixar de funcionar cap al segle XVII tret del del mas de Moixó que encara estava en ús el 1835. Els del camí dels Molins consten en funcionament el 1840. El de la Canal, construït el s. XIV, va passar a ser molí de pólvora i de vernís el 1534 fins al seu enderrocament l’any 1615.

EL PONT ALT

L’anomenat Pont Alt és l’obra més visible del Rec que condueix l’aigua a la vila de la Selva del Camp. És una esvelta construcció de pedra lligada amb morter amb un arc de carpanell, que es va construir per traspassar l’aigua d’un costat a l’altre tot salvant el llit de la Riera. Medeix 12,70 m d’alçada i 57 m de llargada.

Tradicionalment conegut com el pont dels moros, ja és citat en un document de l’any 1209 com a pont superior (pont major). A una de les parets hi figura una placa commemorativa de la seva restauració el 1567.

 

LA RESCLOSA I EL PONT SEC

La canalització de les aigües és una obra que no es pot datar exactament, però al llarg del segle XIII es troben moltes referències documentades.

La Resclosa recull l’aigua de la Riera, i , pel Pont Sec és conduïda cap al Rec de la vila. Per damunt del pont de pedra parabòlic són visibles les restes del cacau del molí del Pont o de la Porta, que el 1285 era d’en Joan Mulné.

 

LA PEIXERA I EL PANTANET

Al llit de la Riera es poden veure les restes d’una primitiva resclosa coneguda com la Peixera on s’inicia la canalització d’obra del Rec de la vila.

Uns metres més amunt es conserva la fàbrica del Pantà, una obra hidràulica començada el 1739 i abandonada dos anys més tard. Aquesta obra fou determinada pel Comú, autoritzada per l’arquebisbe , senyor i baró de la vila, essent dirigida pel mestre major Miquel Malet, els seus fills i diversos mestres d’obra. Els costos foren de l’ordre de 5.370 lliures.

 

LES TRES AIGÜES

En aquest indret comença pròpiament la riera de la Selva. És anomenat les Tres Aigües perquè hi conflueixen tres barrancs amb els seus cabals: el del Gatellar, provinent de mas Ripoll i els del Salt i de la Font Major, que neixen al terme de l’Albiol.

Dalmau d’Avinyó i la seva esposa Berenguera, senyors del terme de l’Albiol per donació de l’arquebisbe Hug de Cervelló, l’any 1217 van vendre als habitants de la Selva el dret d’empriu de tots els recursos naturals, dels qual el més valuós era l’aigua que naixia a les font d’aquell terme i que transcorrien per la vall de la Selva.

Antigament, una vegada  l’any, els habitants de la Selva eren cridats a participar a l’acte de l’empriu, que consistia, sobretot, a anar a fer la visura (vigilància) del curs de les aigües i a renovar simbòlicament el dret d’explotació dels recursos del terme de l’Albiol.

El poble era congregat al pati de la Carnisseria i d’allí, amb bandera i tambor, es procedia a resseguir el curs de la Riera passant per les diverses fonts, com testimonien diferents documents conservats a l’Arxiu Històric Municipal.