Turisme cultural

 L’actual edifici de la Casa de la Vila era propietat de Bernat Vergonyós, artista del metall, el qual el vengué l'any 1502 a Joan de Montserrat, doctor en medicina i mestre d'arts. L'any 1574, Elisabet de Montserrat es casà amb Francesc de Vilafranca, i per aquest motiu, damunt la porta d'entrada s'esculpiren les armes d'ambdues famílies.
Del Castell de la Selva gairebé no s’havien divulgat referències històriques fins la publicació del llibre LA MEMÒRIA DEL CASTELL (2011) i, en canvi, va ser durant segles la residència senyorial dels prefectes de Tarragona i els arquebisbes de la metròpoli. Pertanyia a la Pabordia de l’arquebisbe de Tarragona, i probablement fou edificat a les darreries del segle XII. Era una residència senyorial, però feia, principalment, de magatzem dels fruits i dels delmes.
Fou aixecat el 1598 pel comú de la vila, sota el mecenatge de Rafael Ripollès, amb un claustre de l’estil de l’escola del Camp.
Els pares Carmelites descalços, amb l’empenta de la deixa testamentària de Rafael Ripollès (1575-1635), iniciaven la construcció d’un convent a la vila selvatana l’any 1636.
L’anomenat Pont Alt és l’obra més visible del Rec que condueix l’aigua a la vila de la Selva del Camp. És una esvelta construcció de pedra lligada amb morter amb un arc de carpanell, que es va construir per traspassar l’aigua d’un costat a l’altre tot salvant el llit de la Riera. Medeix 12,70 m d’alçada i 57 m de llargada.
Aquest monument emblemàtic conegut popularment com els Ponts, nom que li ve dels seus dos arcs, és un aqüeducte originari del s. XIII que es va construir per elevar l’aigua del Rec a la muralla de la vila per tal d’abastir el Molí de la Canal del pati de la Carnisseria, a la paret del Castell. Abans de ser aixecat, l’aigua passava arran de terra i en construir-se el molí va ser necessari elevar el nivell del rec per tal de cobrir-ne el cup.
Queden poques restes de l’edifici romànic, reformat diverses vegades durant es S. XIII. Les tropes Franceses el van fortificar en el 1811 i va quedar pràcticament destruït durant la 1era Guerra Carlina.
Els escorralons són uns estretíssims carrers per on s’escapava l’aigua de la pluja. Es pot fer un pintoresc itinerari  alternatiu per aquests carrerons de la part esquerra del nucli antic.
 La Creu Coberta és la més antiga del terme i podríem afegir que, escultòricament, era una bella obra del gòtic, però no podem datar-ne exactament la construcció.
 La joia de l'arquitectura Selvatana és l’Església de Sant Andreu Apòstol.