L'escut

L’ESCUT de la vila de la Selva del Camp, segons l’heraldista Armand de Fluvià, està documentat des de 1406. D’or, s’hi representa un arbre de sinople somat d’una creu de santa Tecla a la branca central amb dos moixons afrontats reguardant d’atzur a les dels seus extrems; per timbre, una corona mural de vila.

 El disseny de l’escut oficial és adaptat de l’obrat a la font de Mitja Vila el 1519.

 L’arbre i els moixons fan referència al món vegetal i animal de la selva (o bosc) i la tau, o creu de santa Tecla, palesa que la població resta sota el domini de la Mitra de Tarragona arran de la carta de població atorgada a la Selva per l’arquebisbe Hug de Cervelló, l’any 1165.

 L’arbre és el símbol perfecte de la vida que creix i de la constant victòria per damunt de la mort. És la imatge del món en expansió, en concentració i en ascensió on s’uneixen tres zones còsmiques: inferior (arrels), central o terrestre i humana (tronc, pura verticalitat), superior o celeste (branques, expansió).

 Els dos moixons, simbòlicament, poden ser considerats com l’aspiració de l’home a una plenitud de vida. El seu estatge, simbolitzat pel ramatge de l’arbre, s’entén com un indret paradisíac de la vila.

 El nom de la vila és donat a una població que, sense tenir el títol de ciutat, té alguns privilegis o un nombre d’habitants prou elevat per distingir-se dels pobles.