El cognom Masdeu

EL LLINATGE SELVATÀ DELS MASDEU

 

El cognom més comú entre els selvatans és el de Masdeu. En el padró d’habitants de 2004 el trobem 267 vegades, o sigui que 5,5 de cada 100 habitants de la Selva es diuen Masdeu de primer o segon cognom, seguit dels Ferrer i dels Prats. També trobem els Maideu que en són una variant i dels quals n’hi ha una cinquantena.

 Masdeu, d’acord amb el filòleg Francesc B. Moll estudiós dels llinatges catalans, és una grafia aglutinada de mas deu. El substantiu mas (del llatí mansus), “casa de camp habitable per als conreadors” o ”finca rústica” apareix en composició com a primer element d’una multitud de cognoms, el segon element dels quals sol ésser un nom propi personal indicador del propietari o dels habitadors del mas. El substantiu deu (del llatí duce) vol dir “font natural”.

 En la revista ADESEL núm. 49 de l’abril de 1961 (pàg. 29) Francesc M. d’Albert des de Vinçà (Pirineus Orientals, França) remetia una “Consideración sobre un apellido selvatán” en què feia al•lusió al que ell considerava, sense aportar documentació, l’origen del nom, un topònim lleidatà, tota vegada que el relacionava amb un altre cognom típic selvatà, el dels Cogul, també de potencial ascendència lleidatana. Fent la pertinent averiguació no hem aconseguit trobar aquest pressumpte topònim que esmenta l’articulista relacionat amb als Masdeu, al contrari del Cogul que sí que és una coneguda localitat de les Garrigues. Un topònim Masdeu correspon a un despoblat d’Anoia que al segle XIX formà part del municipi de Solanelles.

 Alguns genealogistes (Cadenas i Vicent) donen notícia que Pere Masdeu de Montpellier va ser comissionat el 1232 pel rei Jaume I per fer el repartiment de les terres de Mallorca i que els Masdeu fundaren casa a Llimiana, vila del comtat del Pallars. El seu escut seria el d’una àliga de plata sobre un camp d’or brodada d’atzur  amb tres flors de lis de plata, posades dues i una.

 El cognom Masdeu el trobem documentat a la Selva del segle XIV. El 1370 hi havia una casa que confrontava amb la de Bernat Masdeu; al 1383 es parla de l’hospici de Constància, muller de Vidal Masdeu, i el 1413 existeix un Pere Masdeu que té el càrrec de jurat.

 El que sí que constatem és la proliferació del cognom a partir del segle XVI després de l’empenta deixada a la vila per fra Miquel Joan Homedes, comenador de l’orde de l’Hospital de sant Joan de Jerusalem de la casa del Masdeu. Aquest personatge es dintingí per la seva devoció al santuari de Paretdelgada, que ajudà a restaurar i embellir i on deixà importants donatius i records. La seva presència és un dels elements que se sumen a la hipòtesi del culte templer del santuari, ja que l’orde de l’Hospital fou a qui es traspassaren els béns dels templers extingits al 1307 pel papa Climent V.

 El Masdeu, prop de Perpinyà, era la casa-mare dels templers rossellonesos a l’antic terme de Trullars i es trobava a l’est del poble a la confluència del Rard i de la Canta-rana. Allí hi hagué al 1793 la batalla del Masdeu, el primer enfrontament de la Guerra Gran entre les tropes espanyoles manades pel general Ricardos i les franceses, que sofriren la derrota sota el comandament del general Dagobert. El 1307 en el capítol provincial, al castell de Miravet, hi assistí el preceptor dels Masdeu, fra Ramon de Saguàrdia, ostentant el càrrec de lloctinent dels templers catalans. Josep M. Sans Travé dedica en el seu llibre “El procés dels Templers catalans” (1990) tot un capítol al Masdeu i a la inquisició que patí el gener de 1310.
 La popularitat del cognom fa que l’escriptor Joan Puig i Ferreter bategi com a Janet Masdeu el protagonista de la seva novel•la El cercle màgic(1929) ambientada en el poble X, que és òbviament la Selva del seu temps tractada, però, amb clau literària. Personatge que protagonitzarà la seva pòstuma novel•la-riu El pelegrí apassionat (1952-63).

 Consultant les enciclopèdies trobem que el Masdeu més universal ha estat Joan Francesc Masdeu (Palerm,1744 - València,1817), fill de pares barcelonins, però al servei de Carles III a Itàlia. Jesuïta i escriptor famós, és autor de la Historia crítica de España y de la cultura  española i de treballs de bibliografia, d’història, de polèmica, de crítica, de didàctica, de política i de religió escrites en castellà i en italià.