Comuna del Camp

LA COMUNA DEL CAMP

 

 Un dels elements més característics de l’estructuració del Camp de Tarragona a l’època medieval és la Comuna.
 La Comuna del Camp va néixer per la voluntat de defensar els interessos col•lectius dels pobles sotmesos a la senyoria de l’arquebisbe o de les dignitats del seu capítol catedralici.

 

Una primera reunió tingué lloc el 1274 en negar-se els pobles a pagar el tribut que volia imposar el veguer, oposició que culminà amb accions contra el castell reial de Tarragona. A aquesta reunió se succeiren altres accions comunes amb topades amb l’autoritat reial, de vegades amb el suport del bisbe, entre 1288 i 1296.
 L’autèntica carta de naixement de la Comuna cal situar-la el 1305, quan l’arquebisbe Roderic Tello establí nous impostos per finançar la millora dels camins i obres de fortificació de Tarragona. Els pobles protestaren de diverses maneres i un grup es reuní a la Selva i protestà davant del rei. S’inicià aleshores un plet durant el qual els pobles es reunien a la Selva, possiblement perquè era un lloc equidistant de la majoria, que es convertí en seu i lloc habitual de reunió de la naixent Comuna.
 L’infant Joan, arquebisbe de Tarragona, la dotà d’estructura jurídica el 1330 i els seus drets foren confirmats per Joan I el 1388 i per Martí I, el qual els amplià, el 1399, mentre que el comuner Berenguer Montserrat feia recopilar els seus privilegis el 1449.

 Gràcies als privilegis, la Comuna es reuní periòdicament a partir de 1335. Essencialment s’encarregava del repartiment i cobrament dels impostos dels pobles que la integraven i d’organitzar la participació a les expedicions bèl•liques impulsades pel rei. Al llarg del segle XVI mostrà una intensa activitat; el 1536, i de nou el 1563, féu eixamplar els camins i construir-hi ponts o el 1527 i el 1534 féu construir i millorar fortificacions per fer front als atacs dels pirates. També durant el segle XVI prengué iniciatives sanitàries i es preocupà d’obtenir blat per combatre’n la carestia. La Comuna es mantingué activa fins després de la guerra de successió en què fou suprimida a conseqüència de la nova legislació.

 Els pobles que integraven la Comuna, alguns ja desapareguts com a entitat independent, eren:


 L’Albiol, Alforja, Alcover, Alió, Almoster, l’Arboç, Ardenya, l’Argentera, l’Argilaga, els Banys, Barenys, Bellavista, les Borges del Camp, Botarell, Bràfim, el Burgar, el Burguet, Cambrils, la Canonja, Casafort, Castellvell, el Catllar, els Cocons, el Codony, Colldejou, Constantí,  Cortiella, Duesaigües, Escornalbou, Ferran, la Font de l’Astor, els Garidells, la Granja dels Frares, Guardamar, les Gunyoles, la Selva, la Trilla, les Irles, Masmoreta, la Masó, Masricart, el Milà, Miramar, els Molnars, Montbrió, Montoliu, Mont-roig, el Morell, Nulles, el Pedrós, Perafort, Peralta, el Pla de Cabra, la Pobla de Mafumet, el Pontarró, el Pradell, Puigdelfí, Puigpelat, la Quadra de Montoliu, la Quadra dels Tascals, el Rourell, Renau, Reus, la Riera, Riudecanyes, Riudecols, la Secuita, la Serra, Tamarit, les Tapioles, la Torre de Fontaubella, Torrelles, Vallmoll, Valls, Vilabella, Vilafortuny, Vilallonga, Vilanova d’Escornalbou, Vila-seca, Vilaverd, Vinyols, Vistabella i les Voltes.